crónica de una petita mort

AFAN_text_menor11

PETITA MORT, EL NAIXEMENT DE COLECTIVO CIRCO 9.8

Inici  /  Vosté està ací
No nos da risa el amor cuando llega a lo más hondo de su viaje,
a lo más alto de su vuelo: en lo más hondo, en lo más alto,
nos arranca gemidos y quejidos, voces de dolor, aunque sea
jubiloso dolor, lo que pensándolo bien nada tiene de raro, porque
nacer es una alegría que duele.
Pequeña muerte, llaman en Francia a la culminación del abrazo,
que rompiéndonos nos junta y perdiéndonos
nos encuentra y acabándonos nos empieza.
Pequeña muerte, la llaman;
pero grande, muy grande ha de ser, si matándonos nos nace.
PEQUEÑA MUERTE
El Libro de los Abrazos, Eduardo Galeano (1989)

petita-mort-banner

Ahir, el Colectivo Circo 9.8 estrenava en la Sala Ultramar el seu primer muntatge com a companyia, Petita Mort, una peça -idea original de Silvia Navarro– que abraça el nou circ, la dansa, la poesia i la música en directe. Aquesta proposta, dolça i atractiva des de la seua presentació en xarxes socials, conté tots els ingredients per a resultar-li deliciosa al públic: una direcció encapçalada per part del millor elenc circense valencià, la pròpia autora al costat de Patrícia Pardo, Victoria Verdesoto iMiguel Serrano. En la interpretació, Silvia Navarro i l’acròbata ucraïnés Illyá Gendler. Música en directe, composta per a l’ocasió, de Carlos Luna i Clara Carbonell, que a més de capitanejar la banda Luna y Panorama de los Insectos, són animals escènics, fundadors de la companyia Colectivo Piel. I com a teló de fons, la poesia d’Eduardo Galeano.

El ben denominat ‘nou circ’ arriba demanant lloc i intentant recuperar el talent i l’esforç d’acròbates, equilibristes, pallassos, trapezistes, contorsionistes i malabaristes. S’allunya de les carpes amb animals i es presenta davant el públic en les sales de teatre. Ens ajuda a superar traumes infantils, a despertar de malsons amb fuets i pallassos sense gràcia. Ens dóna el millor de l’escena interpretativa sumat a uns moviments admirables; rescata la poesia, li dóna un sentit proletari (atenció a la Cia. de Patrícia Pardo), investiga, emociona, diverteix i convida a reflexionar. Tot açò, i molt més, és el nou circ.

petita-mort-colectivo-circo (2)

La nounada companyia Colectivo Circo 9.8 acaba de sumar-se a aquesta comunitat (encara que Silvia Navarro porta alguns anys en escena) i, pel que presenciàrem ahir, promet contribuir a eixa neteja d’imatge que el circ necessita. Com aquesta, diverses companyies han arribat per a quedar-se i regalar-nos circ pur i dur.

Petita Mort ens permet admirar el sentit i la direcció de l’amor, que unes vegades s’apassiona, altres es desgasta o s’acostuma, s’agita, es mor, reviu. Com a amalgama d’emocions, l’abraçada, sempre al rescat en cossos nerviosos, apesarats, tibants, desconsolats o enamorats. Silvia Navarro i Illyá Gendler ens donen una classe magistral de 50 minuts sobre l’abraçada i sobre eixa petita mort, de la qual Galeano conta de forma aèria que els francesos l’associen directament amb l’esvaïment post-orgàsmic. L’abandó i la pèrdua de consciència que succeeix al bon sexe, uns instants que poden estar lligats a la malenconia, a la transcendència o a la pau més confortable. Una reacció 100% química que tendim a poetitzar gràcies a mestres com Eduardo Galeano.

petita-mort-colectivo-circo (1)

Petita Mort esprem el sentit d’aquesta expressió francesa i entreteixeix perfectament el treball de tota la companyia. La història està cosida a les acrobàcies, que estan cosides als sons en directe, cosits als canvis de ritme, cosits al vestuari, cosit a la necessitat dels cossos. Tot té sentit i importancia, tot el temps, com un subtil engranatge.

La versatilitat de Silvia Navarro et fica i et trau de la poesia, per a portar-te a la comèdia de la mà de la tendresa, sense perdre’t pel camí. Un ànima de circ amb cos de goma i expressió de pallassa quan el moment ho requereix, i açò Silvia sap triar-ho molt bé. Traure-li suc a dos elements quotidians com un sofà o unes sabatilles pot convertir-se en un moment màgic.

Atents també als músics, situats en un racó de l’escenari, perfilant en directe la banda sonora que acompanya cada situació i moviment d’una manera molt precisa. La gestualitat de tots dos. Una nina i un mag, així són Carlos i Clara dins i fora de l’escenari, que contribueixen a embellir la peça.

Aneu a veure-la. De debò. Fins al 21 de desembre a la Sala Ultramar. › Més informació › Teaser

Arránqueme, señora, las ropas. Desnúdeme. Arránqueme, señora, las dudas. Desdúdeme. > La Noche (El Libro de los Abrazos).

cartell-petita-mort

Text: Vanesa Martínez Montesinos | © Afán de Plan 2014

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s